TAC: tecnologies de l’aprenentatge i comunicació

Les TAC, com el seu nom bé indica, ens donen un suport alhora d’ensenyar. És cert que les noves tecnologies ens aporten coses com: informació, canal de comunicació i eines per processos de dades. Això usat d’una bona manera ens poden enriquir molt, però hem de saber usar-ho.

Alhora de l’ensenyament les TIC són un gran suport. Per començar un suport memorístic, ja que no ho has de tenir tot a la memòria tens un suport; a Internet o amb una presentació tens la informació necessària per a que no t’ho hagis de memoritzar tot, simplement saber de què parles. També et proporciona mitjans pels quals pots presentar una classe mitjançant molts canals, com per exemple un power point, on pots inserir imatges, textos, gràfics o vídeos.  T’ajuda a tenir contacte amb altres persones per poder intercanviar treballs o opinions sense cap tipus de barreres geogràfiques. Les tecnologies a l’escola permeten intercanviar i comunicar-se amb altres persones d’arreu del món, conèixer la seva cultura per exemple.

Un altre aspecte a tenir en compte és, per exemple, la substitució d’un laboratori de química per una sala d’informàtica on els alumnes a través de la tecnologia poden veure vídeos, demostracions i simulacres digitals, realitzar activitats de laboratori d’una manera no tant realista però sense riscos i costos associats als experiments.  I també pot ser més real, ja que hi ha uns sensors que es connecten a l’ordinador i permeten reproduir la situació molt igual a l’experiment que es faria en un laboratori.

Jo no estic gaire a favor de substituir una experimentació real per una feta amb l’ordinador, però si que és veritat que evites riscos i t'estalvies diners.

En definitiva, les tecnologies ens ajuden, però hem de saber quin és límit ja que per exemple, no és el mateix portar als alumnes a veure el Louvre que veure’l per internet.