20/01: Lenguaje audiovisual

Componentes de una audiovisual:

·         Visuales:  figurativos, simbólicos, abstractos

·         Auditivos: música, efectos de sonido, silencio

Tipos de imágenes: según guarden un isomorfismo grande con la realidad

• las más parecidas a la realidad serian las figurativas: fotos, dibujos, vídeo 
• las simbólicas, representan un objeto pero no exactamente como es aunque tiene algunas características de ese objeto: dibujitos de los lavabos, elemento de una mujer o hombre, pero no son ni un hombre ni una mujer, el símbolo del mensaje en el correo 
• abstractas: no se parecen nada a la realidad: señales de tránsito: paso de cebra

Tipos de sonidos:

•  música 
• efectos sonoros 
• voz humana 
• silencio: también se considera un sonido

Componentes sintácticos

• Composición 
• Planos:

o    Plano general (Long shot): ofrece una vista general del personaje o del paisaje, ya que informa del lugar y de las condiciones donde se desarrolla la escena.  

§  Plano panorámico general: abarca elementos muy lejanos. En él los personajes tendrán menos importancia que el paisaje.

§  Gran plano general: Es una panorámica general con mayor acercamiento de objetos o personas. (Alrededor de 30 metros).

§  Plano general corto: Abarca la figura humana entera con espacio por arriba y por abajo

o    Plano americano: Toma a las personas de la rodilla hacia arriba.

o    Plano en profundidad: Cuando el director coloca a los actores entre sí sobre el eje óptico de la cámara dejando a unos en primer plano y a otros en plano general o plano americano.

o    Plano medio (Medium shot): un encuadre más reducido y dirige la atención del espectador hacia el objeto.

§  Plano medio largo: encuadre que abarca a la figura humana hasta debajo de la cintura.

§  Plano medio corto (Medium close shot): encuadre de una figura humana cuya línea inferior se encuentra a la altura de las axilas

o    Primer plano (Close up): encuadre de una figura humana por debajo de la clavícula. El rostro del actor llena la pantalla.

§  Semiprimer plano (Semi close up shot): Concentra la atención del espectador en un elemento muy concreto, de forma que sea imposible que lo pase por alto.

§  Gran primer plano: cuando la cabeza llena el encuadre.

§  Plano corto: encuadre de una persona desde encima de las cejas hasta la mitad de la barbilla.

§  Plano detalle: Primerísimos planos de objetos o sujetos, flores, una nariz, un ojo, un anillo, etc.

• Movimientos de cámara:

o    Movimientos en la misma cámara: Capaces de reproducir con exactitud el movimiento de los sujetos filmados: el paso rítmico del film detrás del objetivo y del obturador. Podían exagerar en escenas cómicas o ralentizar en las dramáticas. Hay dos tipos de movimiento: cámara lenta y cámara acelerada. El «cámara lenta» se logra acelerando la velocidad de filmación y ralentizando la de proyección. El «acelerado» se realiza a la inversa.

o     Movimientos de la cámara sobre sí misma : Cuando la cámara se mueve para perseguir objetos o figuras. La cámara gira sobre una plataforma esférica. Se logran así las panorámicas horizontales, verticales y diagonales.

o    Movimientos externos a la cámara: Cuando es la misma cámara la que se desplaza. El movimiento externo de la cámara se puede conseguir de muy diversos modos: mediante el travelling, con la grúa o montando la cámara en un helicóptero. Así como las panorámicas se mueven sobre el eje de la máquina, los travellings se hicieron colocando la cámara en un carrito que se desplazaba sobre unos rieles. Vino luego la transformación de la óptica variable, que permitió lo que se ha llamado travelling óptico (zoom). La grúa tiene la capacidad y versatilidad de realizar tomas verticales, desde la altura y a nivel del suelo, y vistas aéreas. El helicóptero, por su facilidad de movimiento en el aire sirve para recrear ambientes que de otra forma serían imposibles: filmar grandes multitudes, espacios inmensos, batallas, etc.

• Ángulos

o    Normal: el ángulo de la cámara es paralelo al suelo.

o    Picado: la cámara se sitúa por encima del objeto o sujeto mostrado, de manera que éste se ve desde arriba.

o    Contrapicado: opuesto al picado.

o    Nadir o supina o contrapicado perfecto: la cámara se sitúa completamente por debajo del personaje, en un ángulo perpendicular al suelo.

o    Cenital o picado perfecto: la cámara se sitúa completamente por encima del personaje, en un ángulo también perpendicular

• continuidad: entre escenas
• ritmo: la duración de los planos, si es rápido no da tiempo a quedarse con la información 
• color: se puede tratar una vez gravado  
• otros

Recursos estilísticos

• elipsis: 
•   metonimia- sinécdoque 
• hipérbole 
• comparación 
• metáfora
• personificación 
• aliteración

Otros componentes: signos de puntuación o transiciones

•   corte en seco: una imagen detrás de otra
• fundido en negro; con un intervalo en negro 
• apertura en negro 
• cortinas 
• encadenamiento 
• congelación
• barrido

Otros componentes: textos y gráficos:

• fijación del significado 
• ampliación de información
• repetición 
• comparación

Experiència amb les tecnologies

 Durant la meva etapa escolar he tingut contacte amb diferents tipus de tecnologies i des de diferents aspectes. Primerament vaig fer durant primària l’Assignatura d’informàtica, en la qual només ens ensenyaven a usar-lo, com el word, excel...No tenia cap relació amb altra assignatura, de manera que no s’aprofitava per poder fer muntatges o vídeos amb un rerefons d’una altra assignatura. En aquell moment va ser una experiència innovadora, ja que jo no havia tingut quasi cap contacte amb ordinadors. Realment, m’adono que aquesta assignatura em va servir per aprendre a usar les eines de l’ordinador. Més endavant ja entràvem en pàgines d’internet, però  ara sí, amb una interacció amb altres assignatures. Teníem accés a pàgines educatives i fèiem exercicis de les assignatures com naturals o socials.

Ja una mica més gran, a  5è  i 6è, quan vaig començar a fer anglès, ens van introduir la ràdio. Amb aquesta ens  reproduïen els listenings. Amb la ràdio si no recordo malament durant la primària ens havien posat les notícies pel matí, suposo que per alguna notícia especial.  Durant ocasions puntuals durant tota la meva etapa escolar per poder veure pel·lícules o documentals a través de la televisió amb vídeo i més endavant amb dvd. La televisió va ser molt útil per veure pel·lícules en les llengües estrangeres, francès i anglès.

Ja arribant al batxillerat van començar a incorporar un projector per a passar els temaris en power point, de manera que les classes no eren tant teòriques i amb imatges era més entenedor. En aquetes diapositives aprofitaven per introduir enllaços de pàgines web per poder veure vídeos o altres informacions que eren molt útils.  També al batxillerat vaig poder gaudí de pissarres tàctils, les quals vaig utilitzar només en una assignatura, geologia, i va ser útil per representar dibuixos, com per exemple de volcans o de capes de la Terra.

Per últim vull mencionar que vaig poder fer un curs d’Imatge i so,  a l’UPC.  En aquest curs en ensenyaven com es grava un programa de ràdio o una cançó. Al final del curs van gravar entre tots els alumnes un disc.

Cal mencionar Decálogo de “Buenas Prácticas” con TIC en el Aula.  En aquest document apareixen els principis d’actuació didàctica amb les TIC, que són els següents:.      

1. La utilització de les tecnologies ha de servir per millorar la qualitat  del contingut didàctic. En el meu cas és cert ja que, per exemple amb la pissarra tàctil era molt més fàcil representar alguns aspectes de geologia, els exercicis pràctics que s'havien de fer amb regla o transportador el professor ho feia en aquesta pissarra i a nosaltres ens quedava més clar.
2.  El fet d’usar les TIC no implica que siguis un millor professor, ni que els alumnes millorin el se interès o rendiment.
3.  El mètode didàctic és el que promouen un tipus o altre d’aprenentatge.
4.  Les TIC s’han d’utilitzar de manera que els alumnes aprenguin ‘fent coses’ amb les tecnologies. En el mateix cas anterior, el mestre si ho feia a la pissarra normal no podia tenir un transportador enorme, de manera que va ser el primer cop que un mestre em va ensenyar a fer això des de la pissarra. Alguns cops per tal d'entendre-ho millor o agafar pràctica ens deixava fer-ho a nosaltres.
5. Les TIC s’han d’usar tant com a recursos de suport per al aprenentatge acadèmic tant en l’adquisició  i desenvolupament de competències de les tecnologies. com he esmentat anteriorment tants els professor explicava com podien nosaltres sortir a fer l'exercici.
6.   Les TIC poden ser usades tant com a eines de consulta o elaboració d’informació com per comunicar-se amb altres persones. És molt útil ja que en un moment tens la resposta a qualsevol pregunta, sense haver d'anar a la biblioteca o buscar en llibres. També molt important poder comunicar-te amb altres persones d'arreu del món ens ajuda a aprendre més sobre ells.
7.  Les TIC deuen ser utilitzades tant amb el treball individual com per a l’aprenentatge col·laboratiu entre grups.
8. Quan es planifica una activitat amb les TIC s’ha de fer explícit no només l’objectiu i contingut sinó també el tipus d’habilitat tecnològica
9.  Quan anem a l’aula d’informàtica és important tenir el temps planificats amb les seves activitats
10. Usar les TIC han d’estar integrades amb els objectius i continguts curriculars que se’ls està ensenyant.

Amb aquest principis podem tenir clar les finalitats i com s’han d’usar les TIC en un futur com a mestre, que crec que hauríem de tenir en tot momento present.

ENS DOMINEN LES TECNOLOGIES?

 Amb aquestes 4 imatges podem veure les clares conseqüències que  provoquen, o provocaran les tecnologies. Potser són una mica exagerades, però, potser és la millor manera de fer-nos veure les conseqüències que pot comportar l’ús excessiu o descontrolat de les tecnologies.

En aquesta primera imatge veiem com aquest nen ha arribat al punt de no saber que és un llibre, i ho compara amb un missatge de text. Això es degut a la gran influència que aquest nen ha tingut de les noves tecnologies. L’avi es suposo que com es més gran, ha viscut en l’època on els llibres es coneixien.

En una segona imatge, veiem com el nen no para de jugar als videojocs, i els seus pares li han comprat un llibre, fins i tot, li ha posat una armilla reflectant. Pot ser els pares tenen part de culpa, ja que una mesura millor que la de posar un armilla al llibre, seria treure-li els videojocs. Els pares haurien de prendre mesures més preventives per tal que això no passi.

 En aquesta tercera imatge, veiem tot el contrari a l’anterior. És el pare el que està més influenciat, realment haurem d’arribar a aquest punt? La comunicació per als joves és molt important, arribarem al punt que substituirem  a les persones per ordinadors, és el que realment dóna a entendre aquesta imatge.


Les tecnologies han de servir per avançar, i ens estan fent anar cap a enrere. Si  des de ben petits ens inculquen o ens ofereixen les tecnologies, des de ben petits ja estem influenciats i deixem de banda altres aspectes(llibres en paper, escriure). Mestres, pares, tots, hauríem d’ajudar a reduir tots aquest efectes que em vist. Per poder no arribar nosaltres mateixos a aquesta situació hem de dominar nosaltres, no que ens dominin elles.